Sandra Nogué, research director of the UAB Department of Animal Biology, Plant Biology and Ecology, and Josep Peñuelas, CSIC research professor, both researchers at CREAF, warn in a perspective article in the National Science Review that it is necessary to recognise the possibility of ecosystems and societies collapsing due to climate change, as has already happened in other occasions.
Segons els dos autors, l'objectiu de limitar l'escalfament global a menys de 2 °C, com s'estableix a l'Acord de París ha dirigit els estudis sobre el canvi climàtic cap a enfocaments massa conservadors per evitar l'alarmisme i una avaluació més complexa i, per tant, més difícil. No obstant això, un canvi climàtic cada vegada més intens, l'existència de processos de retroalimentació que acceleren el canvi climàtic, juntament amb la inseguretat alimentària, els disturbis civils i les migracions, estan portant la comunitat científica a considerar un potencial final catastròfic com el que ja van viure les civilitzacions del passat.
Els autors informen que la comunitat científica està canviant l'enfocament cap a avaluacions més complexes del canvi climàtic, amb estudis que consideren els efectes catastròfics provocats pels efectes dominó o en cascada de diversos esdeveniments consecutius: incendis, sequeres, inundacions i onades de calor per una banda, i guerres, migracions i un món més desigual per l'altra.
"És urgent incloure els bucles de retroalimentació en els models climàtics i considerar els possibles punts d'inflexió que podrien resultar en més concentracions de gasos d'efecte hivernacle", comenta Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF.
Segons el text, els models actuals sovint obvien que en un moment determinat es podria reduir de forma dràstica la capacitat de la natura de capturar carboni (si empitjora la salut de la natura), o augmentar molt la superfície cremada, les sequeres o el desglaç del permafrost, tots processos que podrien alliberar immenses quantitats de metà i CO2. Aquests bucles de retroalimentació poden desencadenar canvis bruscs i irreversibles en punts de temperatura específics.
"La interacció del canvi climàtic amb altres factors d'estrès antropogènics, com canvis en l'ús de la terra, pèrdua de biodiversitat, contaminació i esgotament de recursos, complica encara més la situació, la qual cosa podria portar el planeta cap a una barreja catastròfica de crisis", conclou Peñuelas.
Estudiar d'on venim per saber cap a on anem
L'article posa èmfasi a estudiar els col·lapses històrics i les transformacions de les societats humanes provocats per canvis climàtics anteriors. Aquestes crisis ens donen informació molt valuosa sobre escenaris desfavorables que podríem viure i sobre possibles solucions.
"El col·lapse de la civilització maia a Amèrica Central, l'Imperi Romà, la cultura nòrdica de Groenlàndia-Islàndia i la societat de l'illa de Pasqua demostren que els col·lapses rarament tenen una única causa, sinó que estan influenciats per una combinació de factors d'estrès biològics i socioeconòmics, incloent-hi el canvi climàtic, l'escassetat de recursos i els conflictes", concreta Sandra Nogué, investigadora de la UAB al CREAF amb un prestigiós projecte de l'European Research Council.
La recerca en paleoecologia i arqueologia ha descobert que, en el passat, a Angkor Wat a Cambodja o a Sri Lanka es van construir embassaments per a l'agricultura i terrasses per mitigar el risc d'inundacions. D'altra banda, les dades bioarqueològiques de Mayapán (Yucatán, Mèxic) van descobrir que la dieta dels antics maies incloïa plantes autòctones resistents a la sequera. Això indica que tenien coneixements i pràctiques culturals que els permetien adaptar-se a condicions climàtiques difícils i assegurar-se la supervivència.
Fora del límit humà
Les societats humanes estan adaptades a nínxols climàtics específics, la qual cosa fa probable que la magnitud de l'escalfament actual i futur pugui superar la capacitat adaptativa de la nostra societat. Els pitjors escenaris presentats en l'informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2022 projecten temperatures que no s'han experimentat en els últims 50 milions d'anys, que reverteixen potencialment milions d'anys de climes més freds en només dos segles. Es preveu que les condicions climàtiques que s'assemblen a les del període del Pliocè (més càlid i àrid) comencin a partir del 2030, i si no aconseguim frenar les emissions de gasos d'efecte hivernacle podrien portar a climes similars als del període de l'Eocè (fins 10 graus més càlid que l'actual) durant les pròximes dècades.
Els científics subratllen la necessitat d'investigacions interdisciplinàries que considerin exemples històrics i prehistòrics, avenços tecnològics, complexitat social i nivells cognitius. Aquesta recerca pot ajudar els responsables de la formulació de polítiques i la societat en general a comprendre millor la urgència del canvi climàtic, millorar la resiliència i fomentar mesures proactives per protegir els ecosistemes i les societats per a un futur sostenible.
Article: Josep Penuelas , Sandra Nogué. «Catastrophic climate change and the collapse of human societies», National Science Review, Vol. 10, Núm. 6, juny 2023, nwad082, https://doi.org/10.1093/nsr/nwad082
