A total of 150 people convened at the UAB Casa Convalescència in a session on "A Catalan law for the rights of the homeless", to debate on how to solve the problem of homelessness in Catalonia. In the meeting, which include the attendance of UAB Rector Javier Lafuente, participating social entities demanded that a law be passed next year to correct this situation. The proposed law is based on a text written by UAB lecturer Antoni Milian. There are currently some 18,000 homeless people in Catalonia, 80% more than in 2016.
En la jornada, s'ha tractat sobre la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme, una iniciativa legislativa que recull la proposta de text legal que va impulsar i dirigir Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la UAB, amb la col·laboració d'un equip acadèmic i cinc entitats socials: Arrels, Assis Centre d'Acollida, Càritas Catalunya, Comunitat de Sant Egidi Barcelona i Sant Joan de Déu Serveis Social Barcelona.
La proposta de text legal de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme va entrar el 25 de gener per registre al Parlament de Catalunya com a proposició de llei, i va ser signada per la majoria dels partits de l'arc parlamentari, amb la finalitat de ser discutida i aprovada. A més, el text té el suport de trenta-cinc entitats de primer, segon i tercer nivells de l'àmbit social i de cinc col·legis professionals.
Durant la taula rodona de presentació de la llei, el professor Antoni Milian ha celebrat la presència a la jornada de tots els grups parlamentaris que hi donen suport, i ha destacat la transcendència que el Parlament de Catalunya tramiti una proposició de llei destinada a fer front al sensellarisme més crònic. «Aquest sensellarisme està orfe d'una regulació legal que se n'ocupi, i les mesures administratives només tenen efectes pal·liatius. Garantir un espai residencial digne, un sostre digne, a les persones que viuen involuntàriament al carrer, exigeix una llei. La proposició de llei és una oportunitat que esperem que el Parlament de Catalunya culmini amb l'aprovació de la llei durant l'any 2023. Hi està en joc la vàlua moral de la nostra societat», ha indicat Milian.
Lidia Pitarch, col·laboradora en l'elaboració del text legal i professora i doctora en Seguretat Humana i Dret Global de la UAB, ha volgut remarcar que la llei també té en compte les dones en situació de sensellar. «Ser dona i viure al carrer entranya molts riscos a la seguretat física i sexual. Aquesta llei vol promoure la detecció precoç de les dones en situació de carrer i oferir espais residencials dignes, així com serveis de baixa exigència definits amb perspectiva de gènere, és a dir, creats i pensats per a les seves necessitats i realitats.»
La responsable de l'equip jurídic d'Arrels, Beatriz Fernández, ha destacat la necessitat de disposar d'informació sobre quanta gent es troba actualment vivint al carrer i quina és la seva realitat. L'advocada Eva Pich ha defensat la importància d'empadronar totes les persones que viuen en un municipi, independentment de la seva situació habitacional. I Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant Egidi a Barcelona, ha afirmat que aquesta llei parteix d'escoltar el crit de les persones sense sostre, de reconèixer els seus drets i de respondre a les inquietuds de la societat civil.
A tall de síntesi, el moderador de la taula i director de Sant Joan de Déu – Serveis Socials Barcelona, Salvador Maneu, ha afirmat que la llei capgira l'abordatge del sensellarisme a Catalunya en reconèixer un seguit de drets bàsics a les persones sense llar, orientant d'aquesta manera les polítiques socials públiques dels anys vinents.
Els organitzadors han recordat que la llei s'adreça a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarisme més crònic. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen en bona part a les dues primeres categories conceptuals de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al carrer, o que hi dormirien si no fos que una administració pública o una entitat social els facilita un sostre on pernoctar. Aquesta tria dona resposta a les situacions més greus i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
El text legal incideix en la importància de garantir un espai residencial digne per a totes les persones que es troben en les tres primeres subcategories operatives de la classificació europea ETHOS en el termini de dos anys. «La proposició de llei crea l'espai residencial digne. A través d'aquesta figura es garanteix un sostre a totes les persones que viuen involuntàriament al carrer. L'espai residencial digne s'articula com a dret subjectiu i, per tant, com a servei que es pot exigir en el cas que l'Administració no el presti. La proposició, a més de garantir un sostre digne, fomenta l'accés a un habitatge. Fins ara, el sensellarisme crònic no disposa de cap llei que se n'ocupi. Cal omplir aquest buit», ha indicat Milian. La llei també vetlla per l'obligació de l'empadronament a tots els municipis —encara que la persona visqui al carrer—, fet que garanteix l'accés al sistema públic de serveis socials, a l'assistència sanitària i fomenta l'exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l'ingrés mínim vital.
Finalment, la llei també atorga a les entitats i organitzacions legalment reconegudes un paper cabdal en la defensa dels drets de les persones que es troben en situació de carrer, i més enllà de la seva tasca d'acompanyament social individual, reconeix el paper de les entitats com a part interessada en processos de defensa i reivindicació d'interessos col·lectius.
Pel que fa al debat dels grups parlamentaris, Jesús Ruiz, director d'Assís Centre d'Acollida, ha volgut agrair-los el seu compromís, contribuint i fent possible que aquesta proposició de llei continuï endavant.
Durant la clausura de la jornada, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha interpel·lat les diferents forces polítiques presents a la jornada, afirmant que l'aprovació final de la llei demostrarà la voluntat política d'abordar i acabar amb el sensellarisme més extrem i visible.
Finalment, Javier Lafuente, rector de la UAB, ha explicat que tothom té clar el paper de la universitat com a formadora de professionals «però en l'última dècada la universitat ha redefinit el seu paper per convertir-se en un motor de canvi social, on la transferència de coneixement ha deixat de ser unidireccional de l'acadèmia cap als ciutadans i ciutadanes per ser bidireccional, on les necessitats i els reptes socials com aquest que ens ocupa es converteixen en objectiu de recerca i formació».
Divuit mil persones sense llar a Catalunya
L'any 2016 s'estimava que gairebé 10.000 persones vivien en situació de sense llar (subcategories ETHOS 1,2 i 3): 2.855 vivien en un espai públic o a la intempèrie, 4.120 pernoctaven en un alberg, forçades a passar la resta del dia en un espai públic, i 2.982 vivien en centres o albergs per a persones sense llar/allotjament temporal. Les entitats promotores de la iniciativa consideren que la xifra ha augmentat exponencialment durant aquests sis anys, i estimen que 18.000 persones es troben actualment en aquesta situació (un 80% més amb relació a l'any 2016).
Pel que fa al nomenament dels nous consellers, les entitats confien que hi hagi continuïtat en les polítiques socials que s'estan duent a terme al Departament de Drets Socials, i que el nou conseller, molt vinculat al tercer sector durant els darrers anys, actuï amb celeritat per mitigar la pobresa i l'exclusió social que afecta una part de la població catalana.
