A 10-year research led by the UAB and CREAF analysed European red pine (Pinus sylvestris) forests in Catalonia affected by tree mortality events and now reveals that the deadwood in these forests is more varied and, therefore, also hosts greater biodiversity.
The research team found that forest stands affected by mortality contained 83% more deadwood, with more fallen or standing dead trees, and have 23% more different types of deadwood in different stages of decay. The key point is the diversity of habitats provided by these trees which are food, burrows or hiding places for many species of fauna and flora. Examples are woodpeckers, the polypore Phenillus robustus or the endangered beetle Rosalia alpina in beech forests. In addition, forests with deadwood also have a more complex structure and this offers a greater diversity of microenvironments that can make the forest more resistant to new disturbances.
"Quan els arbres moren a causa de la sequera, la fusta morta que deixen enrere pot convertir-se en un salvavides per a la biodiversitat. Per estudiar-ho millor, el 2022 vam visitar 20 boscos de pi roig que havien patit morts d'arbres relacionades amb la sequera feia aproximadament una dècada. El que vam trobar va ser realment interessant: la natura havia començat a omplir-se de vida en aquests llocs aparentment inerts. Una transformació tranquil·la i notable que ens recorda que, amb prou temps, la natura pot trobar el seu camí per recuperar-se", declara Faqrul Islam, investigador del CREAF i primer autor de l'estudi.
L'estudi, publicat a Forest Ecology and Management, apunta que les localitats més humides, com les pirinenques són les que concentren més fusta morta i és més diversa, però aquesta situació és més efímera, ja que la humitat afavoreix que es descomponguin més ràpid. I això és una situació complicada: si no se'n va generant de nova a la mateixa velocitat els microhàbitats generats van desapareixent.
En canvi, la descomposició es més lenta en els llocs freds, o bé més secs com les localitats més mediterrànies, on, tot i tenir menys quantitat de fusta morta, aquesta es va descomponent poc a poc i pot oferir els seus beneficis durant més temps. Així que la fauna i flora que en depèn, i que molts cops no pot viure en altres llocs, es mantindrà activa també més temps.
"Quan parlem de pertorbacions en els ecosistemes acostumem a aportar-hi una visió bàsicament antropocèntrica. Pensem en com afecta la nostra economia o el nostre benestar, o com el vincle emocional que tenim amb aquests ecosistemes es veu malmès. En canvi, per als ecosistemes aquests "desastres" sovint formen part de la seva dinàmica i són una oportunitat de crear nous hàbitats. El problema sorgeix quan els humans incrementem la intensitat o la freqüència d'aquestes pertorbacions", explica Francisco Lloret autor de l'article, investigador del CREAF i de la UAB. Així ho demostra aquesta recerca, que ha analitzat la fusta morta que es va generar, precisament, arrel de la gran sequera del 2012 a Catalunya. L'investigador de la UAB destaca que "ha estat una oportunitat per molts dels boscos afectats, perquè han aparegut nous microhàbitats a partir de la fusta morta que s'ha generat".
"Això no vol dir que la reiteració d'episodis de sequera sigui positiva, evidentment. El que mostren els nostres resultats és que en alguns casos pot ser interessant mantenir la fusta morta i retenir alguns arbres afeblits per promoure aquesta heterogeneïtat en l'estructura del bosc i la seva biodiversitat, tenint però en compte que aquest procés tindrà diferents velocitats segons el clima local", afegeix Josep Maria Espelta, també investigador del CREAF i autor de l'article.
Reference article: Chowdhury, F. I., Lloret Maya, F., Jaime, L., Margalef Marrasé, J., & Espelta Morral, J. M. (2024). Deadwood and Tree-related Microhabitat's abundance and diversity are determined by the interplay of drought-induced die-off and local climate. Forest Ecology and Management, 563, Article 121989. https://doi.org/10.1016/j.foreco.2024.121989
