L'Agència Espacial Europea (ESA) ha apagat el satèl·lit espacial Gaia després de més d'una dècada de missió científica per recollir dades que ara s'estan utilitzant per descobrir els secrets de la nostra galàxia. El 27 de març de 2025, l'equip de control de Gaia al Centre Europeu d'Operacions Espacials de l'ESA va apagar els subsistemes de la nau i la va enviar a una òrbita de retirada al voltant del Sol. Tot i que les operacions de la nau espacial ja han acabat, l'explotació científica de les dades de Gaia acaba de començar.
En la missió Gaia, el projecte més ambiciós de l'ESA per estudiar la història i l'estructura de la Via Làctia, hi ha participat des del començament un equip d'astrònoms i enginyers del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
Les contribucions estel·lars de Gaia
Llançat el 2013, el satèl·lit Gaia ha transformat la nostra comprensió del cosmos mitjançant la cartografia estel·lar amb detall de les posicions, les distàncies, els moviments i les propietats de gairebé dos mil milions d'estrelles i altres objectes celestes. Aquesta missió emblemàtica de l'ESA ha proporcionat el mapa multidimensional més gran i precís de la nostra galàxia mai creat, i n'ha revelat l'estructura i l'evolució amb un detall sense precedents.
La missió va descobrir fusions galàctiques passades, va identificar nous cúmuls estel·lars, va contribuir al descobriment d'exoplanetes i forats negres, va cartografiar milions de quàsars i galàxies i va rastrejar centenars de milers d'asteroides i cometes. També va permetre crear la millor visualització de com podria semblar la nostra galàxia per a un observador extern.
"Les extenses publicacions de dades de Gaia són un tresor únic per a la recerca astrofísica i influeixen en gairebé totes les disciplines de l'astronomia", explica Johannes Sahlmann, científic del projecte Gaia. "La publicació de dades DR4, prevista per al 2026, i els catàlegs finals del llegat de Gaia, previstos per al seu llançament no abans de finals de 2030, continuaran donant forma a la nostra comprensió científica del cosmos durant les properes dècades".
Xavier Luri, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, director de l'ICCUB i membre de l'IEEC, destaca que "l'equip Gaia de la UB ha treballat en la missió des dels inicis, cap al 1997". "Des de llavors, ha participat en totes les fases, des de la definició del cas científic i el disseny industrial fins al processament de dades i l'explotació científica", continua. "Ara, tot i que Gaia acaba les observacions, queden diversos anys de treball per processar completament el total de les dades recollides durant aquest període i publicar dos lliuraments de dades addicionals (DR4 i DR5)".
