L'última dècada, les glaceres a Espanya han experimentat un retrocés accelerat, amb una significativa pèrdua d'extensió i gruixos. Aquest procés n'ha reduït el nombre i ha generat processos característics de les fases finals abans que desapareguin. A les ciutats, on resideix més del 81 % de la població, s'està produint un augment de temperatures sense precedents, impulsat pel canvi climàtic i agreujat per l'efecte illa de calor urbana. Aquesta tendència intensifica les onades de calor, amb impactes directes en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans.
Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe CLIVAR-Spain, una publicació científica coordinada per un comitè que lideren la catedràtica Isabel Cacho, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB, i Gabriel Jordà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia a Mallorca (COB-IEO).
L'informe, que es va presentar el 13 de març a la seu de la Fundació Biodiversitat , aporta una visió detallada dels impactes i riscos climàtics en els ecosistemes terrestres i marins a Espanya, i complementa les conclusions del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès). En la presentació han participat el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán; la directora general de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic, Elena Pita; la presidenta de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), María José Rallo, i els coordinadors del comitè CLIVAR-Spain, Gabriel Jordà i Isabel Cacho, amb diversos autors de l'informe.
La criosfera: un declivi accelerat a la península Ibèrica
Les glaceres espanyoles han experimentat un ràpid retrocés en l'última dècada, amb una notable pèrdua d'extensió i gruixos. Així, el nombre de glaceres ha disminuït significativament i han sorgit nous processos evolutius característics de les fases finals abans que desaparegui definitivament.
El permagel -el terra permanentment glaçat- està desapareixent a Sierra Nevada i presenta clars signes d'escalfament al Pirineu, la qual cosa accelera fenòmens d'inestabilitat com despreniments de roques i allaus. Aquesta situació suposa un risc per a muntanyencs i excursionistes als massissos més alts i fa evident la necessitat de desenvolupar directrius específiques per mitigar els perills. A més, els registres a llarg termini revelen una disminució en la durada de la capa de neu i la seva acumulació màxima a la península Ibèrica, fet que posa en risc els recursos hídrics que depenen del desglaç en zones de muntanya.
També perillen els arxius paleoambientals emmagatzemats a les coves de gel del Pirineu i Pics d'Europa, que contenen informació climàtica valuosa dels últims mil·lennis. La reducció del gel en aquestes cavitats està directament relacionada amb l'augment de les temperatures hivernals i la reducció de les precipitacions.
