Researchers from the UAB and the University of Zaragoza who have carried out the first extensive excavation campaign of the Huerto Raso site (Huesca) have made new discoveries that reinforce the hypothesis of its occupation during the ancient Neolithic, more than 7,000 years ago, and will aid in obtaining a more accurate picture of the daily and subsistence practices of the first agricultural groups of the region.
L'abric de Huerto Raso (Colungo-Asque, Osca) va ser descobert fa més de 50 anys per Ignacio Barandiarán, i les recerques posteriors, realitzades pel Museu d'Osca i la Universitat de Saragossa, van confirmar la seva ocupació en el neolític antic, fa més de 7.000 anys. No obstant això, fins ara només s'havien fet sondejos parcials. La campanya duta al terme durant el mes de juliol ha estat la primera d'excavació en extensió.
Els investigadors de la UAB i la Universitat de Saragossa han documentat la presència estacional de grups neolítics i possibles ocupacions posteriors. Entre els artefactes descoberts s'inclouen eines de sílex, ceràmica i molins, així com estructures residencials. També s'hi han recuperat restes òssies dels animals consumits, entre els que destaquen numèricament els caçats sobre dels domèstics, i abundants residus vegetals. L'estudi d'aquestes troballes proporcionarà una visió detallada de les pràctiques quotidianes i de subsistència de les primeres comunitats agrícoles de la regió.
«El jaciment de Huerto Raso és una finestra al passat que ens permet entendre millor el desenvolupament de les societats humanes durant el neolític antic en l'àrea prepirinenca», explica Alejandro Sierra, investigador de la UAB, que ha dirigit l'excavació juntament amb Marta Alcolea, investigadora Ramón y Cajal de la Universitat de Saragossa, adscrita a l'Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA) de la mateixa universitat, tots dos investigadors del grup Primeros Pobladores y Patrimonio Arqueológico del Valle del Ebro (P3A), i Rafael Laborda, investigador independent.
Els descobriments són importants no sols per a l'àmbit acadèmic, també enriqueixen el patrimoni cultural de la regió. En destaca la ubicació, en el cor del Parc Cultural del Río Vero, i envoltat per més de mig centenar d'enclavaments amb art rupestre postpaleolític, declarats patrimoni mundial per la UNESCO.
La campanya ha comptat amb la col·laboració d'institucions locals com el Parque Natural de la Sierra y Cañones de Guara i el Parque Cultural del Río Vero, així com amb la participació d'estudiants voluntaris de totes dues universitats.
Amb la finalització dels treballs de camp, l'equip encara ara la fase d'anàlisi de les troballes, crucial per a una comprensió més profunda del context arqueològic del jaciment. Aquesta fase inclourà, a més dels tradicionals estudis de materials lítics i ceràmics, datacions de carboni 14 i anàlisis arqueozoològiques, arqueobotàniques i de residus en ceràmiques i molins, per entendre millor les estratègies de subsistència dels habitants neolítics.
