Un estudi liderat per Manuel Vázquez Carrera, cap de grup en el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) a la Universitat de Barcelona, revela nous avenços en la comprensió i el tractament de la fibrosi hepàtica, una complicació greu en el context de la malaltia del fetge gras metabòlic, també coneguda com a MASLD (metabolic dysfunction-associated steatotic liver disease, en anglès). El nou treball conclou que l'activació de la via PPARβ/δ-AMPK és una estratègia efectiva per frenar el desenvolupament de la fibrosi hepàtica.
En el nou treball, publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy, hi han col·laborat, a més, els grups que lideren els experts Ángela M. Valverde, del CIBERDEM, i Walter Wahli, de la Universitat de Lausana.
La malaltia crònica del fetge més habitual
La malaltia del fetge gras metabòlic (MASLD) integra un conjunt d'afeccions del fetge que van des del simple dipòsit de greix aïllat al fetge fins a una inflamació greu de l'òrgan coneguda com a esteatohepatitis metabòlica, que en alguns casos pot progressar cap a fibrosi. Ara com ara, la fibrosi hepàtica és el factor de risc més rellevant per predir tant la mortalitat relacionada amb malalties del fetge com la mortalitat general.
L'MASLD és una problemàtica de salut global, ja que és la malaltia hepàtica crònica més comuna, que afecta el 25 % de la població mundial. Nombrosos estudis han demostrat que aquesta condició sol coexistir amb la diabetis mellitus de tipus 2 (DM2). De fet, la DM2 pot accelerar la progressió de l'MASLD, en agreujar tant els problemes hepàtics com els extrahepàtics. Alhora, tenir l'MASLD augmenta el risc de desenvolupar DM2 i complica el control dels nivells de glucosa en persones que ja tenen diabetis.
"En aquest estudi analitzem com l'activació del receptor nuclear PPARβ/δ influeix en el desenvolupament de la fibrosi hepàtica i en l'activació de les cèl·lules estrellades hepàtiques, que són les principals responsables de la fibrosi al fetge, en resposta al factor de creixement transformant β (TGF-β), el principal estímul que promou la fibrosi", explica el catedràtic Vázquez Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD).
Una estratègia efectiva per abordar la fibrosi hepàtica
Els resultats de la recerca desvelen que un agonista (un compost que s'uneix a un receptor específic i l'activa) de PPARβ/δ ajuda a prevenir la intolerància a la glucosa i la resistència a la insulina en els teixits perifèrics. A més, aquest agonista evita l'acumulació de col·lagen al fetge i redueix l'expressió de gens relacionats amb la inflamació i la fibrosi en ratolins que van ser alimentats amb una dieta dissenyada per induir fibrosi hepàtica. "Les nostres troballes suggereixen que activar la via PPARβ/δ-AMPK podria ser una estratègia efectiva per reduir el desenvolupament de la fibrosi hepàtica", subratlla Vázquez Carrera.
Així mateix, l'estudi ha revelat que, a les cèl·lules estrellades hepàtiques, l'activació de PPARβ/δ hi inhibeix la migració cel·lular provocada pel TGF-β, fet que és un indicador clau de l'activació d'aquestes cèl·lules. A més, es va observar una disminució en la fosforilació de la proteïna SMAD3 i en els nivells del coactivador p300; ambdós, elements crucials en la senyalització que afavoreix la fibrosi. "Aquests efectes es deuen a l'activació de l'AMPK i a la inhibició d'ERK1/2 per part de PPARβ/δ a les cèl·lules estrellades hepàtiques", conclou el catedràtic.
Article de referència:
Zhang, Meijian; Barroso, Emma; Peña, Lucía; Rada, Patricia; Valverde, Ángela M.; Wahli, Walter; Palomer, Xavier; Vázquez-Carrera, Manuel. "PPARβ/δ attenuates hepatic fibrosis by reducing SMAD3 phosphorylation and p300 levels via AMPK in hepatic stellate cells". Biomedicine & Pharmacotherapy, agost de 2024. DOI: 10.1016/j.biopha.2024.117303.
