Els antibiòtics han salvat milions de vides, en evitar morts causades per malalties infeccioses, i són considerats un dels avenços mèdics més rellevants del segle XX. No obstant això, l'ús d'aquests fàrmacs i, sobretot, l'abús creixent en el consum d'aquests medicaments han causat multiresistència en molts bacteris davant l'acció dels antibiòtics. Ara una recerca que lideren la Universitat de Barcelona i l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb seu al Parc Científic de Barcelona, ha analitzat l'activitat antimicrobiana d'unes proteïnes humanes conegudes com a histones davant de l'acció de bacteris, tant en solució com en biofilm.
Els resultats, publicats en la revista mSystems, de la Societat Americana de Microbiologia, obren la porta a dissenyar noves teràpies antimicrobianes més efectives; en especial, en el cas de les infeccions causades pel bacteri Pseudomonas aeruginosa, el responsable principal que es desenvolupin ferides cròniques i insuficiència pulmonar en pacients amb fibrosi quística i altres malalties respiratòries.
Lidera el treball Eduard Torrents, professor del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la UB i cap del grup d'Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes de l'IBEC. Aquest treball s'ha dut a terme en col·laboració amb els experts Albert Jordan (CSIC) i Alicia Roque i Inmaculada Ponte (UAB).
Histones per lluitar contra les infeccions bacterianes
Les histones són proteïnes essencials en l'organització i la regulació de l'ADN en totes les cèl·lules eucariotes, és a dir, amb l'ADN ubicat dins d'un nucli. A banda d'això, les histones del subtipus H1 també poden ser alliberades a l'exterior de la cèl·lula i exercir activitat antimicrobiana per lluitar contra fongs, paràsits i virus. El treball descriu com les histones humanes presenten activitat antimicrobiana enfront de diferents bacteris; per exemple, davant de biopel·lícules de Pseudomonas aeruginosa, un dels sis bacteris més resistents del món.
Els investigadors han analitzat l'activitat antimicrobiana de tres subtipus de la histona humana H1 davant de diferents bacteris. En el cas de P. aeruginosa, s'ha constatat una reducció de fins a un 70 % en el nombre de bacteris després del tractament antimicrobià. Si es combinen les histones amb l'antibiòtic ciprofloxacina, l'efecte és encara superior, fet que obre la porta a desenvolupar còctels de tractaments més efectius.
"Aquestes troballes suggereixen que l'ús d'histones o part d'aquestes proteïnes, sigui soles o sigui en combinació amb antibiòtics o altres molècules amb activitat antimicrobiana, és una alternativa prometedora per combatre infeccions agudes i cròniques causades per patògens com P. aeruginosa i altres bacteris multiresistents", detalla el professor Eduard Torrents.
