Alguns pacients amb diabetis desenvolupen una malaltia greu coneguda com a cardiomiopatia diabètica, que és de curs lent i no es pot atribuir directament a la hipertensió o altres alteracions cardiovasculars. Es tracta d'una alteració de la funció cardíaca -sovint infradiagnosticada- que és una de les principals causes de mort en pacients diabètics i afecta en casos de diabetis de tipus 1 i 2. Ara com ara, encara no s'ha aprovat cap tractament farmacològic o protocol clínic específic per abordar la malaltia.
Un estudi publicat a la revista Pharmacological Research descriu una diana potencial que podria impulsar el disseny d'estratègies terapèutiques noves per tractar la cardiomiopatia diabètica de manera específica. La investigació exposa els efectes beneficiosos que té en la malaltia l'activació d'una proteïna -el receptor nuclear PPARβ/δ- present en totes les cèl·lules de l'organisme i especialment abundant en òrgans i teixits amb metabolisme més actiu (múscul esquelètic, cor, fetge o teixit adipós).
Manuel Vázquez-Carrera i Xavier Palomer, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB, l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), dirigeixen l'estudi com a experts del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).
També signen el nou treball Fátima Crispi, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, BCNatal (IRSJD i Clínic-IDIBAPS) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER); Francisco Nistal, de la Universitat de Cantàbria i l'Hospital Universitari Marqués de Valdecilla i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), i Walter Wahli, de la Universitat de Lausana (Suïssa), entre altres experts.
Una proteïna implicada en les patologies cardíaques
Les alteracions en el metabolisme, la inflamació, la fibrosi i la mort de cèl·lules cardíaques per apoptosi són algunes causes del desenvolupament de la cardiomiopatia diabètica. L'estudi revela que l'activació del receptor PPARβ/δ pot ajudar a frenar els processos de la inflamació i la fibrosi en models animals de laboratori i cèl·lules cardíaques humanes en condicions d'hiperglucèmia.
El factor PPARβ/δ és el membre de la família de receptors activats per proliferadors de peroxisomes (PPAR) més abundant al cor. Tanmateix, Manuel Vázquez-Carrera detalla que, "amb el reservori energètic que conté, tot just n'hi ha prou per mantenir la funció cardíaca durant més de deu segons, una aportació constant d'energia que obté mitjançant l'oxidació d'àcids grassos (70 %) i, en menor manera, d'altres substrats com la glucosa o el lactat, subministrats a través de la sang".
