The VulnYouth project, coordinated by the IGOP-UAB and funded by the Social Observatory of the "La Caixa" Foundation, reveals that feeling precarious affects the mental health of young people, regardless of gender, age or origin.
L'equip de recerca, liderat per Lara Maestripieri, professora del Departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB i investigadora de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), ha analitzat en el projecte l'efecte de la precarietat laboral sobre la salut mental dels joves a partir d'un enfocament interseccional. Hi ha participat també personal de la Universitat d'Utrecht, el CSIC-UPV i la Universitat Pompeu Fabra.
L'estudi, basat en més de 3.000 enquestes a joves espanyols d'entre 20 i 34 anys, apunta que el 31 % dels joves està en risc de depressió o ansietat i el 40,6 % admet que pateix un problema de salut física o mental a causa de la inseguretat econòmica. El problema no és tant l'ocupació inestable o els baixos salaris, sinó la percepció d'estar en una situació de precarietat constant. Aquest sentiment s'associa a la incapacitat de satisfer les necessitats bàsiques (24 %), de permetre's un habitatge independent (10 %), de viure una vida digna (4 %) i al sentiment d'inseguretat (9 %), tant laboral com a la vida en general.
Tot i que la precarietat laboral no es distribueix de manera igualitària entre joves, la sensació de vulnerabilitat és comuna a tots independentment del gènere, edat o origen. Per altra banda, el 63 % dels enquestats admet haver viscut com a mínim una dimensió d'inseguretat econòmica els darrers dos anys i haver hagut de fer ajustos o demanar ajuda per cobrir les seves necessitats. Aquest fenomen sí que es distribueix de manera desigual entre els grups socials, a diferència de la sensació de precarietat.
L'enquesta per a l'estudi es va dur a terme entre els mesos de febrer i març del 2023, un moment en què encara es patien les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia de covid i estàvem en plena espiral inflacionista. Els dos fenòmens van impactar de forma contundent sobre els joves. En aquest sentit, les dones migrants, les persones no binàries i els menors de 30 anys són els col·lectius més vulnerables a la inseguretat econòmica que, segons revelen els resultats, provoca problemes de salut física o mental al 41 % dels joves entrevistats.
