Imagineu que conduïu un vehicle un dia que hi ha força trànsit. En una tasca complexa com aquesta, ens cal explorar l'entorn de manera constant i dirigir la mirada a diferents parts de l'escena per monitorar tot el que passa. Per fer-ho, el sistema visual no només examina i processa el que hi ha al centre de la mirada -com ara un cotxe, un semàfor o un vianant- i que es projecta a la zona de la retina que ens ajuda a tenir una visió detallada de l'escena -la fòvea-, sinó que controla també tot el que passa a la resta del camp visual, a la perifèria.
Ara un nou estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) aporta noves dades sobre com els humans processem la informació visual foveal i perifèrica quan dirigim la mirada a un punt de l'escena en concret durant períodes de fixació que són extremament breus. El treball desvela per primer cop que hi ha diferències en la dinàmica temporal del processament visual durant aquests períodes de fixació. Aquesta descoberta podria tenir implicacions importants en la manera com interpretem la informació visual en entorns complexos i dinàmics, com durant la conducció i en altres activitats que requereixen una precisió alta.
Lideren la recerca les investigadores Cristina de la Malla, de la Facultat de Psicologia i l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBneuro), i Martina Poletti, del Departament de Neurociències de la Universitat de Rochester i del Centre de Ciències Visuals de la mateixa universitat (Estats Units).
Entendre la dinàmica temporal del processament visual
El nou treball perfila un nou escenari sobre com el sistema visual processa informació de les àrees foveal i perifèrica. En concret, les autores han comparat la capacitat de localitzar correctament canvis que es donen a la zona foveal i perifèrica durant el breu període que dura una fixació segons el moment exacte en què es donen aquests canvis.
