Un estil de vida intel·lectualment actiu -en altres paraules, l'anomenada reserva cognitiva- té un efecte protector en la progressió i la gravetat dels símptomes d'afectacions de tipus motor, cognitiu i psiquiàtric de la malaltia de Huntington. Aquesta patologia neurodegenerativa greu d'origen genètic pot aparèixer a l'edat adulta -generalment, al voltant dels quaranta anys- i, ara per ara, no té cura.
La descoberta, publicada a la revista Scientific Reports , la lidera un equip d'investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb altres centres de recerca. En estudis anteriors, l'equip havia constatat com aquest estil de vida aportava beneficis en la simptomatologia cognitiva, però el nou treball revela ara la transferència d'aquests efectes als altres dos dominis clínics dels pacients de Huntington: el motor i el psiquiàtric.
L'efecte protector triple de la reserva cognitiva
En el marc del treball, la investigadora predoctoral Audrey De Paepe, de la Facultat de Psicologia de la UB i l'IDIBELL, i altres experts que lidera la professora Estela Camera (UB i IDIBELL) van avaluar la reserva cognitiva d'un grup de pacients a través de factors com el nivell d'educació, l'ocupació professional, els cursos acadèmics i musicals, el nombre d'idiomes coneguts, l'activitat lectora o la freqüència amb què es jugava a jocs intel·lectualment complexos com els escacs. Aquesta informació es va complementar amb proves de neuroimatge en relació amb l'activitat intel·lectual desenvolupada al llarg de la vida. També es van fer models per veure si hi havia diferències en els símptomes típics de la malaltia segons l'estil de vida cognitiu dels participants.
Els resultats de l'estudi han corroborat que una major activitat mental al llarg de la vida és un factor protector de la neurodegeneració i permet mantenir un bon estat cerebral durant més temps.
