A recent study published in the Journal of Ecology, led by the UAB and CREAF, analyses 25 years of evolution of 445,000 trees in the Iberian Peninsula and confirms that the combination of climate change and rural abandonment is changing the distribution of certain species that are reaching their hot or cold limit.
L'estudi, liderat per l'investigador Josep Padullés, del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la Universitat i del CREAF, ha explorat com ha afectat als arbres la combinació entre l'abandonament rural i el canvi climàtic allà on es troben al límit de la calor i sequedat i del fred i humitat que poden suportar.
Segons els resultats, que han tingut en compte gairebé una setantena d'espècies, hi ha més densitat forestal en tota la Península a causa de l'abandonament agrícola i silvícola de les darreres dècades, que fa que els boscos es recuperin, però amb una nova distribució d'espècies a causa de l'impacte del canvi climàtic.
En general, les dades apunten que les espècies que comparteixen trets com arrels fortes o fulles fàcils de produir són les que més s'estan expandint. Per exemple, a zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanyen terreny el pi blanc (Pinus halepensis) i l'alzina surera (Quercus suber), perquè tenen tolerància a temperatures i sequedat més altes i, en canvi, estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú (Alnus glutinosa), que ja eren a prop del seu límit i, amb l'augment de temperatura, ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s'estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pinastre (Pinus pinaster), entre altres motius, perquè ecosistemes més gèlids s'estan tornant més càlids i arbres que abans no podien establir-s'hi perquè feia massa fred ara sí que ho poden fer. Un altre motiu que assenyalen és que hi ha molta menys tala que abans.
«Cada espècie d'arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no hi pot créixer. Per fer-nos-en una idea, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l'augment de temperatura aquestes condicions poden canviar i la nostra recerca aporta noves dades de com pot afectar a la distribució dels arbres», explica Josep Padullés, autor principal de l'article.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i, per tant, a gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d'animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d'incendis si les espècies que «reconquereixen» aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Arrels i fulles més ben adaptades
La recerca també ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin més ben adaptats que uns altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, hi destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l'arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d'aigua. «Tot i que aquest tret també dona avantatge en ambients freds, en regions seques és especialment útil», aclareix Padullés. En el cas de zones fredes, un factor que n'afavoreix la supervivència són les fulles fines, «barates» de produir i amb molta superfície per captar llum, fer la fotosíntesi i, per tant, aconseguir nutrients; una característica que fa que arbres planifolis i caducifolis, com alguns roures o els freixes, tinguin més tolerància a l'ombra i suposa un avantatge en boscos frondosos. En contraposició, les coníferes, com els pins, tenen fulles més gruixudes, petites i dures, que són útils a zones àrides perquè perden menys aigua per transpiració, però que costen més de produir i no tenen tanta superfície per captar llum.
Més arbres en ambients freds
L'anàlisi també destaca que les zones que s'estan tornant més caloroses i seques fan que algunes espècies, que ja estaven a prop del seu límit climàtic de calor, ho tinguin més difícil per sobreviure-hi, especialment les associades a boscos de ribera com el vern (Alnus glutinosa) o el gatell (Salix cinerea), o altres com el pinastre (Pinus pinaster), que no toleren bé l'estrès hídric. En canvi, espècies com el pi blanc (Pinus halepensis), el roure de fulla petita (Quercus faginea) i l'alzina surera (Quercus suber) hi estan augmentant gràcies a la seva resistència a la sequera i la capacitat de colonitzar sòls àrids.
Pel que fa a les zones més humides i fredes, una altra de les conclusions de la recerca és que un augment d'arbres més gran del que s'esperaria en condicions normals. Algunes espècies estan expandint el seu territori són les planifòlies com el faig (Fagus sylvatica), el roure de fulla ampla (Quercus petraea), l'avet blanc (Abies alba) o el roure martinenc (Quercus pubescens). Al contrari, coníferes com el pi pinyer (Pinus pinaster) han disminuït lleugerament perquè no són bones competidores davant les planifòlies ja que no estan ben adaptades a viure en boscos densos amb ombra. Unes altres espècies que estan augmentant en general a totes les regions són espècies lligades a l'activitat humana com el cirerer (Prunus avium) o l'acàcia (Acacia melanoxylon), una espècie invasora, que ara poden créixer sense control.
Per a dur a terme l'estudi, l'equip ha analitzat dades que comprenen dos períodes diferents dels inventaris forestals espanyols (1986-1996 i 2008-2019), que compten amb una gran varietat de dades de 21.717 parcel·les de boscos madurs i joves en tota la Península. En concret, va posar el focus en quantificar si augmenta o disminueix l'abundància d'espècies d'arbres que es troben al límit de les seves distribucions climàtiques, àrees on les condicions estan a prop del màxim o del mínim de temperatura i precipitació perquè una espècie determinada sobrevisqui. «Ha estat una manera d'evitar que l'augment de massa forestal per abandonament rural emmascari l'efecte de l'augment de temperatura», puntualitza Padullés.
L'estudi també el signen els investigadors del CREAF Javier Retana, també de la UAB, i Albert Vilà-Cabrera, associat a la Universitat de Stirling al Regne Unit. Respecte al següent pas de la recerca, Padullés afirma que continuaran estudiant la interacció entre l'abandonament forestal, canvi climàtic i trets de les espècies per entendre com seran els boscos del futur.
Article de referència: Padullés Cubino, J., Vilà‐Cabrera, A., & Retana, J. (2024). «Tree species abundance changes at the edges of their climatic distribution: An interplay between climate change, plant traits and forest management». Journal of Ecology, 112 (12), 2785-2797. https://doi.org/10.1111/1365-2745.14419
