El frau alimentari sobre l'origen geogràfic de l'avellana destinada al consum és un problema que perjudica el sector agroalimentari i genera pèrdues econòmiques i desconfiança en el consumidor. Amb una producció mundial de prop de 590.000 tones per any, els preus varien molt segons l'origen, i el frau perjudica sobretot productes locals amb una denominació o indicació geogràfica protegida (DOP i IGP). Encara no hi ha cap metodologia analítica oficial per autenticar l'origen de les avellanes i els controls oficials -basats en la traçabilitat documental- són insuficients per prevenir el frau.
Ara unes recerques dutes a terme en el marc del projecte TRACENUTS, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (PID2020-117701RB100) i liderat per la professora Stefania Vichi, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació i l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA) de la Universitat de Barcelona (UB), revelen noves metodologies per garantir la procedència de l'avellana i, així, evitar el frau comercial i els problemes de seguretat alimentària derivats de la falta de traçabilitat de l'aliment. En un treball publicat a la revista Food Chemistry, es presenten els resultats prometedors d'una metodologia basada en l'ús de múltiples marcadors isotòpics.
Aquest estudi és pioner en l'aplicació de l'anàlisi isotòpica -una de les eines més reconegudes per verificar l'origen geogràfic d'aliments- per autenticar la procedència geogràfica de les avellanes. En un estudi anterior (Food Chemistry, 2024) en el marc del mateix projecte, l'equip també havia desenvolupat mètodes òmics basats en l'avaluació de perfils metabòlics per autenticar, amb una elevada eficiència, tant l'origen com la varietat de les avellanes.
Signen aquesta recerca equips multidisciplinaris de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació, el Campus de l'Alimentació de Torribera, lʼINSA, la Facultat de Ciències de la Terra, l'Institut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB, i l'Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries (IRTA).
Marcadors isotòpics per determinar l'origen geogràfic de l'avellana
La composició isotòpica dels aliments està fortament influenciada per factors geogràfics com la geologia del terreny, la hidrologia i les pràctiques agrícoles aplicades sobre el sòl de cultiu. Tanmateix, analitzar un sol marcador isotòpic pot resultar insuficient per autenticar l'origen geogràfic d'un producte agroalimentari.
"La principal dificultat en l'autenticació geogràfica és la complexitat dels sistemes agroalimentaris i dels factors que poden influir en la composició de l'aliment, a més dels factors ambientals. L'avantatge de certs marcadors isotòpics, a diferència d'altres metodologies, és que poden relacionar-se directament amb factors ambientals i geològics, sense veure's influïts per altres factors com la varietat o les condicions d'emmagatzematge", comenta la professora Mònica Rosell, del grup de recerca TECNIO MAiMA - Isòtops estables i Mineralogia, de la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i l'IdRA.
A banda de l'alta resolució, una de les altres fites de l'enfocament multiisotòpic que presenta l'estudi és la gran capacitat per explorar el potencial de diversos marcadors isotòpics -i identificar-ne els més prometedors- per autenticar l'origen geogràfic de les avellanes. "Això permet obtenir informació complementària, i identificar els marcadors isotòpics més adequats per autenticar l'origen de les avellanes, que podran ser aplicats i testats en sets amplis de mostres per maximitzar l'eficiència de l'anàlisi. El nou mètode descarta els marcadors que no ajuden a una millor distinció, de manera que estalvia costos innecessaris a llarg termini i millora els resultats de predicció i l'eficàcia del mètode d'autenticació",", explica la investigadora predoctoral Berta Torres, primera autora de l'estudi i membre de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació i l'INSA.
Aquesta metodologia senzilla i amb un mínim tractament de mostra, seria fàcilment transferible i aplicable a laboratoris de control i de rutina. Així doncs, podria avaluar-se com una eina de suport als organismes de control que facilitaria un nombre més alt de controls mitjançant un mètode analític robust i fiable.
Perfils metabòlics per determinar l'origen i la varietat del producte
En el marc del mateix projecte, l'equip també ha desenvolupat mètodes basats en marcadors metabòlics de l'avellana. En aquest cas (Food Chemistry, 2024), l'estudi es basa en un conjunt de metabòlits lipídics secundaris de les avellanes continguts en l'anomenada fracció insaponificable. "Amb una única anàlisi, la tècnica permet autenticar tant l'origen com la varietat de les mostres. Fins al moment no hi ha cap estudi que proposi una metodologia per autenticar ambdós factors en una sola anàlisi. Aquesta metodologia s'ha desenvolupat en un escenari desafiant en què s'aconsegueix discriminar tant l'origen entre mostres de la mateixa varietat botànica com la varietat entre mostres del mateix origen", subratlla la professora Alba Tres, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de lʼAlimentació i l'INSA.
En l'estudi, es van utilitzar més de 170 mostres de tres orígens diferents, que comprenen dos anys de collita i diverses cultivars. Les conclusions revelen que el model és capaç de donar una resposta eficient, tot i la variabilitat natural que presenta el producte. "Això posiciona la nostra estratègia analítica com una opció adequada per verificar mostres dubtoses i com a suport de les eines de cribratge ràpid", conclou la professora Vichi.
Les dues metodologies descrites en aquestes publicacions científiques són compatibles i complementàries, i podrien utilitzar-se conjuntament per millorar la identificació de les mostres. D'una banda, l'enfocament multiisotòpic avaluat en aquest estudi és un mètode fàcilment transferible, ja que està basat en l'anàlisi d'uns marcadors isotòpics concrets i estandarditzats internacionalment, i es podria aplicar de manera reproduïble en controls i anàlisis de rutina en altres laboratoris. Alhora, la tècnica del marcatge (fingerprinting) de la fracció insaponificable té més eficiència de classificació, i resultaria un mètode adequat per verificar aquelles mostres desafiants o dubtoses i com a suport de les eines de cribratge ràpid.
En aquesta línia de recerca, i en el marc del projecte TRACENUTS, l'equip impulsarà noves línies de treball sobre les metodologies presentades en aquests dos articles, per aplicar-les a sets de mostres més amplis i amb més variabilitat natural, així com a avellanes que pertanyen a DOP específiques. A més, s'està avaluant l'estabilitat dels marcadors en l'autenticació d'avellanes processades, fet que permetrà determinar la idoneïtat d'aquests mètodes per a l'autenticació no només d'avellanes crues, sinó per a una àmplia gamma de productes derivats. Addicionalment, els resultats també obren la porta a explorar estratègies similars en altres tipus de fruita seca.
Articles de referència:
Torres-Cobos, B.;, Rosell, M.; Soler, A.; Rovira, M.; Romero, A.; Guardiola, F.; Vichi, S.; Tres, A. "Investigating isotopic markers for hazelnut geographical authentication: Promising variables and potential applications". Food Chemistry, abril de 2024. Doi: 10.1016/j.foodchem.2024.139083
Torres-Cobos, B.; Quintanilla-Casas, B.; Rovira, M.; Romero, A.; Guardiola, F.; Vichi, S.; Tres, A. "Prospective exploration of hazelnut's unsaponifiable fraction for geographical and varietal authentication: A comparative study of advanced fingerprinting and untargeted profiling techniques". Food Chemistry, gener 2024. Doi: doi.org/10.1016/j.foodchem.2023.138294
