La contaminació per microplàstics i fibres és una amenaça global que afecta també els ecosistemes marins a l'Antàrtida. Aquestes partícules arriben a les regions més remotes del món, però encara es desconeix com impacten en la cadena alimentària de la vida marina. Els microplàstics influeixen més en espècies que s'alimenten a prop del fons marí? Varia la quantitat de contaminants acumulats al llarg de la cadena alimentària antàrtica? Donar resposta a aquestes incògnites és l'objectiu principal del projecte antàrtic MicroANT, una nova iniciativa de la Universitat de Barcelona en el marc de la campanya antàrtica espanyola 2024-2025.
El projecte es desplega fins al 28 de febrer, a bord del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides i a la base antàrtica Joan Carles I, a l'illa de Livingston, a l'arxipèlag de les Shetland del Sud. El dirigeix el professor Lluís Cardona, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i hi participen els investigadors Manel Gazo (UB, IRBio), Odei García-Garín (UdG), Damian Vales (CESIMAR-CONICET, Argentina) i Natalia Paso-Viola (UNTDF-CONICET, Argentina).
En una ruta que inclou el passatge de Drake, les illes Shetland del Sud i la costa oriental de la península Antàrtica -amb destinació final a la badia de Margarita (latitud 67 ºS)-, l'equip ha obtingut un elevat nombre de mostres d'aigua, sediments, zooplàncton, peixos, i pingüins i pinnípedes, els excrements dels quals es mostregen.
L'objectiu és estudiar la presència de microplàstics i caracteritzar-los, analitzar-ne la composició química i desxifrar com es transfereixen entre espècies a la cadena tròfica marina, per valorar l'impacte mediambiental que tenen a l'Antàrtida occidental.
Quines són les espècies marines més afectades pels microplàstics?
Els microplàstics que arriben a latituds antàrtiques es desplacen cap a les zones més profundes de l'ecosistema polar a través de l'activitat biològica de les espècies marines. "En aquests hàbitats, els microorganismes i petits animals poden adherir-se a les superfícies plàstiques (biofouling) i això fa que n'augmenti la densitat. A més, el zooplàncton és capaç d'encapsular els microplàstics en els excrements, i aquests dos processos faciliten que les partícules plàstiques s'enfonsin a més velocitat", detalla Cardona, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
"Això fa que el risc d'ingerir microplàstics sigui inferior en els carnívors que viuen en aigües obertes (pelàgics). Per contra, augmenta en els que s'alimenten al fons marí (bentònics), que solen ingerir sediment juntament amb les preses que cacen", continua.
