A Canis lupus specimen has traveled 1,240 kilometers from Nordhorn, Germany, where it was born in 2020, to Vilaller, in the mountains of the Alta Ribagorça region, in February 2023, passing through France in 2022. The comparison of samples in genetic laboratories, including the Veterinary Service of Molecular Genetics of the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), has made it possible to follow the route of this animal.
La cooperació entre Alemanya, Franca i Catalunya ha permès documentar a Europa un dels moviments de dispersió més llargs fets mai al mon per un llop (Canis lupus), gràcies al seguiment que es fa de l'espècie sobre el terreny i també a la col·laboració entre laboratoris genètics dels tres territoris.
En concret, el seguiment del llop mitjançant genètica molecular implementat a Alemanya, França i Catalunya, així com la col·laboració científica entre tres laboratoris, entre ells el del Servei Veterinari de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha permès descobrir que un individu de llopha recorregut 1.240 km entre el lloc del seu naixement a prop de Nordhorn (Alamanya) l'any 2020 i el municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), on se l'ha detectat per darrer cop el febrer de 2023, a través de França el maig de 2022.
Aquest és l'esdeveniment de dispersió més gran d'un llop gris que s'hagi documentat mai a tot el món. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s'havien registrat implicaven 1.092 km entre Noruega i Finlàndia (Wabakken et al., 2007), 880 km entre Alemanya i Bielorússia el 2009 (Reinhardt und Kluth, 2016) i 829 km entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023 (KORA).
La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d'una femta trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) d'Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que duu a terme el Cos operatiu i que coordina l'agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
En concret els excrements de llop es van detectar el 13 de febrer de 2023 a l'Alta Ribagorça gràcies a la utilització de gossos especialment ensinistrats del Grup Especial Caní (GEK9) per identificar femtes de grans carnívors.
En aquesta zona hi ha un mascle identificat des del 2021 però les fotografies automàtiques durant l'hivern 2022-2023 van aportar elements que feien sospitar la presència d'un possible segon exemplar. Per això, es va incrementar l'esforç de prospecció, que va permetre la recollida d'una mostra al vessant sud del Pirineu, al municipi de Vilaller. L'anàlisi genètica realitzada pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge "w1" referit a la població de llops d'Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d'aquest tipus a l'Estat espanyol.
En el marc d'una llarga col·laboració entre França i Catalunya en matèria de seguiment del llop, es va enviar una mostra per a l'anàlisi al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya, a l'est de França. En concret, es tractava de l'individu anomenat pels científics GW1909m, que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.
Des de febrer de 2023 no s'ha tornata localitzar cap evidència de la presència d'aquest individu a l'Alta Ribagorça.
El recorregut per França i Alemanya
El mateix llop detectat a Catalunya ja va ser localitzat el 17 de juny de 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-Les-Faverney (Haute Saone, França). El va identificar com un cànid semblant al llop, va aconseguir fer una foto i va avisar les autoritats locals. Gràcies a aquest avís, un oficial de l'Agència Francesa de Biodiversitat (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l'espècie a França, va aconseguir recollir uns pèls en un tancat de filferro al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop. Aquests pèls es van sotmetre a anàlisi genètica. El laboratori de referència Antagene, encarregat de dur a terme anàlisis genètiques de llops a França, va trobar l' haplotip d'ADN anomenat "w1", que és força inusual per als llops a França.
Com que aquest individu portava un tret genètic que es produeix amb freqüència a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d'Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. La validació creuada va revelar que aquesta mostra coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètica alemanya.
Gràcies a mostres fecals analitzades allà l'agost de 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m neix en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L'anàlisi va permetre assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig de 2021. L'evidència genètica demostra que GW1909m devia haver nascut a la primavera del 2020, ja que el seu grup parental no es va reproduir abans d'aquest any.
La capacitat de dispersió del llop
Els llops (Canis lupus) s'estan estenent per Europa gràcies a una estricta protecció legal des de finals dels anys 70. La recolonització de noves àrees s'ha produït des d'Itàlia fins als Alps i també des del centre d'Europa fins a les planes d'Alemanya o l'oest de Polònia.
L'espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre's per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d'aquest gran cànid salvatge. El seu viatge és especialment impressionant si es té en compte que l'animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats d'Europa occidental.
Tot i que encara es desconeix el destí actual del GW1909m, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar aquest animal, o fins i tot la seva descendència.
Les poblacions de llops ibèrics, italians i centrals encara es troben d'alguna manera aïllades a part d'alguns casos de dispersió documentats. Els esdeveniments de reproducció entre aquests tres llinatges genètics de llops mai s'han registrat fins ara, i els científics estarien d'acord que aquests esdeveniments de dispersió a llarga distància són importants per connectar poblacions de llops llunyanes i prevenir l'aïllament genètic i la consanguinitat.
El seguiment del llop a Catalunya
Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inicis del segle XX. A partir de l'any 2003, es van començar a fer-ne les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d'individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots ells d'origen italoalpí.
Actualment hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; els darrers 5 anys no s'hi ha detectat cap femella i, per tant, cap evidència de reproducció. La gestió del llop en el territori català, l'executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d'Acci ó Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el Cos d'Agents Rurals, del Departament d'Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.
